S’ha encès el vent:
agitació de branques.
Els ulls tremolen.
El cel col·loca
miralls sobre la terra.
Tot és reflexe.
Blanc sobre blanc,
matisos d’un color.
Hivern cromàtic.
No sap la planta
tot el bé que desprèn.
Glop de salut.
S’anima el cel,
capvespre polifònic:
s’anima el vell.
Inabastable,
tan gran que conté el buit.
Contemplo un núvol.
Pujada lenta:
el cargol es desviu.
¡Lloat esforç!
Moviment lliure,
elemental nuesa:
caiguda d’aigua.
Buit com el pou
que ja no mana aigua:
ple de no-res.
Humil, la pedra,
esculpida pel vent.
El temps és eina.
Teixit de branques:
catedral lluminosa.
Un dens silenci.
Desglaç de neu.
Tot, de nou, transparent:
em veig l’ànima.
El vent celebra:
dansen ocell i branca.
Música lleu.
Sorprèn l’albada
papallones nocturnes.
Tinc son encara.
La nit s’acosta,
la muntanya fa ombra.
Assaig de mort.
Es torna net
l’esguard en solitud:
el cor atent.
Cauen les fulles
tot unint cel i terra.
Hi caic també.
Ombres nocturnes:
espectacle llunar.
Funció de franc.
Algú que riu.
El sol, és sol per tots.
Algú que plora.
S’ha consumit,
sí, l’arbre de la vida,
sense cap presa.
Neix el color
dins la meva retina:
jo també neixo.
El cor es fon:
trobada de silencis.
Un sol silenci.
Les mans s’ajunten
per recollir la llum.
Aliment nítid.
El vent s’atura:
l’aire, de sobte, un llac
ple de silenci.
Demano l’aigua:
la font és magnànima.
Tinc set: tinc tot.
Verd, diminut,
trenca la superfície.
Morint, neix el blat.
Alliberada,
surt la veu del seu cos.
Troba una branca.
El solitari
habita l’intempèrie.
El món és llar.
No fan soroll
l’arrel i la foscor.
Sostenen l’arbre.
Per un instant,
fugaç, la llum s’atura.
Silenci d’ombra.
El dia arriba
ingenu del que passa.
Aprenc oblit.
No torna allò
que s’ha emportat el mar.
Comiat d’ampolla.
Tensa, com corda,
l’herba fa melodies.
Em falta alè.
Cada nit hi és.
Com és que no envelleix?
Torno a dormir.
Impermanents,
s’acosten i s’allunyen.
Bellesa d’algues.
Fruita madura:
el cos de nou a terra.
Itinerari.
Tan primigeni
com plor a mitja nit.
Tot sol m’abraço.
El cos captaire
acull el goig de viure.
Rebent, en dóna.
Amb ulls nous miro
la vall que torna a néixer:
primaveral.